L’elecció d’unes bones aletes per practicar submarinisme en apnea és molt important i més encara si t’has acostumat a usar les aletes com a eina indispensable. Et sentiràs despullat si fas una immersió i no portes aletes o ànecs.

Pots ser el millor nedador del món que, tot i això, semblarà que no avances en el fons marí… vas movent i movent els peus però gens comparat com quan ho fas amb les aletes perquè notes que únicament et mous amb la força que fas amb els teus braços. En canvi, amb aletes, és totalment oposat: Avances únicament gràcies als moviments dels peus aletejant sota l’aigua del mar.

Antigament, les aletes o ànecs eren amples i se subjectaven amb una petita tira al turmell del submarinista però avui dia la cosa ha evolucionat molt i s’han arribat a fabricar aletes que són com una extensió de la pròpia cama mentre bussegem.

És important no passar-se perquè unes aletes grans fan que nedis més ràpid però tampoc han de ser molt llargues a l’excés, segons el tipus de pesca que vulguem practicar (entre 70 i 90 cm). La duresa de les aletes també és important perquè, si són molt dures, cansarà al bussejador i farà que l’apnea sigui inferior. Cal saber buscar l’equilibri entre la propulsió i la fatiga que genera.

El normal és usar:

  • En pesca profunda i en pesca a l’escuma, usar pales dures perquè es necessita un plus de reacció per la profunditat a la qual ho practiquem i pel fort corrent marí.
  • Si són de duresa mitjana, llavors són polivalents i es poden usar en la pesca normal tradicional, en pesca en un mig fons o en pesca a l’escuma.
  • Quan són toves, s’usen per a una pesca suau o fins i tot mig fons en les quals no es requereix molta exigència per part del bussejador.

També és important contrastar-ho amb la composició corporal i del pes del que va a bussejar per equilibrar la duresa. De fet, si ens fixem únicament en els materials amb els quals es fabriquen, es podrien diferenciar en dos grans grups: Les termoplàstiques, les més usades, i les que s’han fabricat en fibra de carboni.

  • Termoplàstiques: Molt elàstiques deixant triar el tipus de duresa segons el tipus de pesca a practicar. Són més econòmiques que la resta d’aletes i, a més, són molt resistents.
  • Fibra de carboni: Ens brindarà un gran rendiment en esforç i propulsió perquè el material és reactiu per força que apliquem amb les nostres cames. Es vaig poder aconseguir un plus d’un 30% de reacció. A diferència de les anteriors, són molt més fràgils i el preu molt major… així que cal cuidar-les amb afecte. A més, podrem triar la duresa de l’aleta i amb un calzante, adaptar diferents pales de diferents dureses segons la pesca.

Unes aletes perfectes faran que, aprofitant l’energia cinètica del moviment en tijera de les nostres cames estirades completament únicament flexionant lleugerament els genolls, s’adaptin a la perfecció al tipus de pesca a practicar.

També cal notar que el paper de les aletes canvia en la superfície i sota, en aquest últim és on es constitueix el punt de suport més que de propulsió. Això és així perquè, per norma general, el normal és estar bussejant en trajectes en superfície i no per practicar constantment descensos bruscs a la recerca d’alguna presa perquè el temps disponible per a apnea disminuiria en picat.

En definitiva, el que unes aletes ideals per practicar submarinisme en apnea han de complir són:

  • El plànol de l’aleta ha de perllongar l’eix de la cama i no del peu.
  • Hauria de tenir nervatures laterals marcades per donar rigidesa i poder canalitzar tota aquesta aigua que propulsa.
  • La superfície de l’ànec hauria de tenir nervatures més finetes.